El passat novembre, Edicions 62 va publicar un gruixut volum de 832 pàgines titulat Barcelona. Una biografia, escrit per Enric Calpena.
Enric Calpena és periodista (UAB 1983), advocat (UB 1982) i màster d’Estudis Històrics (UB 2015). Especialitzat des de fa anys en la divulgació històrica, des del 2001 dirigeix i presenta el programa de ràdio En guàrdia! a Catalunya Ràdio i des del 2005 el de televisió de documentals de temàtica històrica Cronos a TV3; també col·labora a la revista Sàpiens i és autor d’altres tres llibres de divulgació històrica.
En la contraportada de Barcelona. Una biografia es diu d’aquest llibre que és «L’apassionant història de Barcelona des dels seus orígens fins a l’actualitat, narrada com una aventura. Una història èpica, entretinguda, rigorosa i divulgativa». La qual cosa, la veritat, en agafar el llibre per començar a llegir-lo, a qui signa aquestes línies no li augurava res de bo, tenint present el to que sovint prenen segons quins llibres i articles de divulgació històrica avui dia, que sembla que tot s’hagi de fer amb un to d’aventura èpica entretinguda on prima més l’efectisme i l’anecdotari que no pas el rigor i l’explicació dels processos i els fets.
Barcelona. Una biografia explica la història de Barcelona des dels seus primers pobladors fins els nostres dies. S’estructura en dotze capítols: “Un part molt llarg”, dels primers pobladors del territori que més endavant serà la inicial Barcelona fins els laietans; “La Bàrcino romana”; “Els visigots”; “Barshiluna”, dedicada a l’ocupació musulmana de la ciutat; “La Barcelona carolíngia”; “Aprenent a ser capital”, de Guifré el Pelós a Ramon Berenguer III; “El gran salt”, de finals del segle xii al compromís de Casp de 1412; “La crisi de creixement” i “De cara al desastre”, els dos capítols dedicats als segles xv i xvi; “De cara als negocis”, un intel·ligent títol per referir-se als temps posteriors a 1714 i fins la guerra del Francès; “Un despertar convuls”, dedicat majoritàriament al gran segle xix barceloní i, finalment, el capítol titulat “Una ciutat nova”, sobre Barcelona al segle xx i el que portem de xxi. Els dos darrers capítols són els més llargs, amb 122 i 95 pàgines respectivament.
A mi, aquest llibre m’ha agradat. Per diversos motius.
En primer lloc, perquè és un llibre de divulgació ben entesa. I així l’hauria d’entendre qualsevol que vulgui jutjar-lo. No ens deixem enganyar pel seu elevat nombre de fulls, en cap moment no deixa de ser un llibre divulgatiu i, per això, no cal enyorar-hi ni notes a peu de pàgina ni discursos plens d’argumentacions probatòries, no és cap tesi doctoral ni cap estudi erudit. Aquest llibre té l’ambició de voler-nos explicar la història de Barcelona, i ho fa amb un discurs ple de rigor i molt ben assessorat, la qual cosa fa que sigui un veritable resum d’història de Barcelona, gairebé com un bon manual d’història. La qual cosa ja és per ella mateixa molt meritòria.
Per tant, és un llibre en el que etapes de llarga durada, fenòmens, processos, esdeveniments, fets i casuístiques se succeeixen un rere l’altre, de manera continuada, aturant-s’hi l’estona justa per mirar de fer-les entendre, mirant de no oblidar-ne cap, però tampoc sense espai ni temps per aprofundir-hi de manera detinguda. I això ja és el que li pertoca al llibre. Però, d’altra banda, a més, Calpena tracta tots els temes i subtemes sense frivolitat, de manera honesta, encarant les etapes històriques de Barcelona sense gaires apriorismes.
Un altre element que m’ha agradat ha sigut el to del llibre. El llenguatge emprat. L’autor ha fugit de tons grandiloqüents i èpics tant típics d’alguna historiografia nostra i ha optat per un to que li és propi i natural si el recordem de les seves intervencions a la televisió o a la ràdio. En aquest llibre trobarem un català planer, que el pot entendre tothom. Més casolà que periodístic, fins i tot. Amb la capacitat de saber-se expressar i fer-se entendre, amb la facultat d’haver sabut resumir en poques línies i de manera clara i senzilla processos que a vegades resulten complicats d’entendre d’entrada. Així, resulta sempre un llibre entretingut. Que no divertit. La qual cosa és molt lloable i d’agrair.
I això em porta a un tercer element de satisfacció. Per tot això que he dit, a mi no m’ha importat gens ni mica que el llibrot pesi el que pesa i tingui els seus vuit centenars de pàgines. El que està clar és que voler entomar de manera seriosa un llibre que expliqui la història de Barcelona –o de qualsevol gran ciutat– només es pot fer a base de pàgines, de capítols que per ells sols ja serien monografies i amb paràgrafs llargs. Perquè, que ho sàpiguen, aquest llibre és de pàgines de paràgrafs llargs (això sí, cap no arriba a la pàgina i mitja). En un moment en el que ens ha tocat viure, en el que les piulades substitueixen els pensaments, les consignes els raonaments i fins i tot a l’hora de plantejar un web ja es dona per fet que cal procurar que la gent no llegeixi gaire, l’aparició d’un llibre sense complexos com aquest et fa alimentar esperances en el futur de la humanitat. O, si més no, de la nostra ciutat.
Són d’agrair també les diverses apel·lacions a les ciències auxiliars de la història, a l’exposició de tant en tant de debats historiogràfics sobre temes concrets, a dir el que no se sap (“els historiadors no es posen d’acord...”, es diu en més d’una ocasió en el llibre) o a l’esment a peces de museu conservades que fan referència a episodis concrets que es relaten.
En la seva contra, no m’han agradat algunes referències anacròniques –al meu parer – que de tant en tant s’expressen i que pressuposen una “manera de ser propia” dels barcelonins o dels catalans (pàg. 165, 289, 290 i altres); la referència a una personalitat barcelonina o a un caràcter propi dels catalans són reflexions que grinyolen (pel punt de vista d’un historiador) en un relat que, d’altra banda, repeteixo, en tot moment es planteja ple de rigor i mai no-gens frívol. També trobo a faltar (ja posats a fer no hauria vingut d’aquí), una bibliografia bàsica, per ajudar als lectors que vulguin anar més enllà del mateix llibre. També crec que hi ha diverses etapes que estan descompensades respecte altres pel que fa a l’extensió del seu tractament i relat, i penso que la manera de resoldre els nostres temps actuals, deixa un regust de final precipitat.
Un llibre de divulgació ha de ser, en primer lloc, accessible a la comprensió de tothom. En segon lloc, ha d’abastar de manera general la comprensió completa del tema que vol tractar i, per tant, ha de servir per aprendre. En tercer lloc, s’hauria de poder convertir, per la seva estructura interna, en eina de consulta fàcil a informacions de nivell bàsic sobre la matèria que glossa. I, finalment, ha d’incentivar en el lector les ganes d’anar més enllà, estimular-li un desig d’aprofundiment, transmetre-li un amor –també val una passió– pel que s’ha explicat en el llibre que l’inciti a buscar més informacions, més coneixements, en llibres més profunds, més erudits, més complexos.
És per això que, en definitiva, Barcelona. Una biografia és un llibre que, com a historiador, recomano a tots aquells que vulguin tenir un manual introductori a la història de Barcelona. Trobaran en ell el més essencial, des d’un punt de vista, sempre, d’una història molt política, força social, poc econòmica i a vegades cultural. Un llibre de molt bon llegir que recomanaria a tots els estudiants d’Història i a qualsevol mínimament interessat per la història de la nostra ciutat –o de qualsevol ciutat– o que, senzillament, se l’estimi.
Xavier Cazeneuve
Historiador. Barchinona.cat
Enric Calpena, Barcelona. Una biografia, Barcelona, Edicions 62, 2015.