1912
Ceremonial dels Magnífichs Consellers y Regiment de la Ciutat de Barcelona. Rubriques de Bruniquer. Volum primer. Publicat per acort y a despeses del Excm. Ajuntament Constitucional e iniciat per los ilustres senyors regidors D. Francesch Carreras y Candi y D. Bartomeu Gunyalons y Bou en comissió del mateix Excelentíssim Ajuntament, Barcelona, Imprempta d’Henrich y Companyía, en comandita, 1912.
- Volum primer
- Transllat del acort de publicació [3]
Notes preliminars:
Acort de publicar les Rúbriques de Bruniquer (1910) [5]
Finalitat que tingueren les Rúbriques [5]
Biografia de N’Esteve Gilabert Bruniquer (1561-1641) [6]
Signe notarial d’En Bruniquer (facsímil) [7]
Armes de Bruniquer y Ricomar (facsímil d’un dibuix de la època) [10]
Obres d’en Bruniquer [11]
Prossecució de les Rúbriques per En Guiu (1692) y en Brotons (1699) [12]
Notes bibliogràfiques [13]
Portada títol del Ms, original-autògraf (facsímil) [22]
Pròlech-dedicatoria del autor als Consellers [19]
Autògraf d’En Bruniquer (facsímil) [22]
Nota [23]
I Lista dels Consellers, començant del any 1249, fins vuy, si be ja eran abans com resta justificat en lo present libre, y en la nova rubrica de Privilegis, empero no tenim noticia del noms de aquells [25]
II Ceremonial dels Consellers de Barcelona [61]
III Consellers de Barcelona, y Consell, y son Regiment, y Ordinacions, no sols en lo que es General Govern del Publich de la Ciutat, de que apàr ab Privilegis, y Ordinacions, â que se ha relació, y del qual no es aquest Capítol; empero specialment e lo que es admetre, ô repellir de Ciutadanatge, y habitatge, y dels Officis, y beneficis de la Ciutat, y orde, y conexensa de las Causas, qe sobre la dita habilitació, ô inhabilitació se mouen, segons se mostra per los Exemplars, y testimonis seguents [77]
IV Inhabils de Casa la Ciutat per ser Oficials Reals, ô de casa del Rey [131]
V Inhabils de Casa la Ciutat per tenir ja Adjuncts, ô per Jubilats, ô per Vells, Cegos, Dements, ô malalts de malaltia incurable ô inutils [143]
VI Inhabils de Casa la Ciutat per ser homens cavillosos, ô haver comesos fraus en los Oficis que ja han tengut, ô de mal nom, y fama, ô per estar enquestats, ô abatuts [151]
VII Inhabils de Casa la Ciutat, per haver tengut lo mateix, ô altre Ofici, y no haver vacat lo degut temps, ô per tenir ja altre Ofici, ô per ser deutors [157]
VIII Inhabils de Casa la Ciutat per pledejar ab la Ciutat, ô per haver contravengut, ô contrafet â Privilegis, Consells, ô deliberacions ô Ordinacions de la Ciutat, ô libertats, ô prerrogativas della [173]
IX Militars inhabils per no ser naturals de la Vegueria, ô casats ab dona de la Vegueria [179]
X Inhabils de Casa la Ciutat per no esser naturals, ô per no tenir casa en Barcelona, ô per no ser de edat legítima, ô per trobarse fora del Regne, ô per haver mudat Stament, ô per altra raho, ultra de las ditas atràs [181]
XI Consellers, y sas preminencias, honras, authoritat, prerrogativas, y precedencias de dits Consellers, y de la Ciutat de Barcelona [193]
XII Honras, y valensas que la Ciutat ha fet â altres Ciutats, y Vilas, y li han fet [211]
XIII Vengudes de Reys, ô Princeps de Casa Real en Barcelona [227]
XIIII Festes, y alimaries, ô alegrías per Vengudes de Reys, ô Prínceps, Naximents, Casaments, Conquistas, ô altres novas de alegría [259]
XV Profesons de gracias, ô festivitats extraordinarias, ô per necessitats, y graduacions en los bordons del Talem [285]
XVI Malaltias, y morts de Reys, y Prínceps de Casa Real [325]
Localització
Citació
- Ceremonial dels Magnífichs Consellers y Regiment de la Ciutat de Barcelona. Rubriques de Bruniquer. Volum primer. Publicat per acort y a despeses del Excm. Ajuntament Constitucional e iniciat per los ilustres senyors regidors D. Francesch Carreras y Candi y D. Bartomeu Gunyalons y Bou en comissió del mateix Excelentíssim Ajuntament, Barcelona, Imprempta d’Henrich y Companyía, en comandita, 1912.
Excursions per la Catalunya Aragonesa y Provincia d’Osca. Primera part: Somontano y Barbatania, Barcelona, L’Avenç, 1912.
- Gardeny [5]
Fraga [11]
Sixena [25]
Sarinyena [36]
Osca [38]
Comarca del Somontano [65]
Lo castell del Pompien y Pompienillo [67]
Montflorite [70]
Montaragon [73]
Siétamo [76]
Liesa [78]
Angüés [82]
Sant Miquel de Foces [84]
Cásvas [94]
Alquezar [100]
La Barbotania o Barbatania ¿es ethnicament catalana? [113]
Barbastro [121]
Pertusa [131]
Berbegal [137]
Selgua [144]
Castejón del Pont o Castelló Ceboller [148]
Enate [152]
Lo Grau o el Grado [157]
Localització
Citació
- Francesch Carreras y Candi, Excursions per la Catalunya Aragonesa y Provincia d’Osca. Primera part: Somontano y Barbatania, Barcelona, L’Avenç, 1912.
«Una excursió per la Barbatania (continuació)», Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 22-204 (gener, 1912), pàg. 12-24.
- Pertusa – Berbegal.
- Prové del número 21-202 (novembre, 1911) i continua en el número: 22-205 (febrer, 1912).
Enllaç
Citació
- Francesch Carreras y Candi, «Una excursió per la Barbatania (continuació)», Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 22-204 (gener, 1912), pàg. 12-24.
«Una excursió per la Barbatania (acabament)», Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 22-205 (febrer, 1912), pàg. 33-41.
- Selgua – Castejón del Pont o Castelló Ceboller – Enate – Lo Grau o el Grado .
- Prové dels números 21-202 (novembre, 1911) i 22-204 (gener, 1912).
Enllaç
Citació
- Francesch Carreras y Candi, «Una excursió per la Barbatania (acabament)», Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 22-205 (febrer, 1912), pàg. 33-41.
«Sant Jordi y lo simbólic drac», Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 22-207 (abril, 1912), pàg. 117-123.
- Referència a un manuscrit grec de la Biblioteca Ambrosiana de Milà. Representacions del drac. Simbolisme del drac a Barcelona. Simbolisme del drac a la Corona d’Aragó. Representacions del drac en l’art català.
Enllaç
Citació
- Francesch Carreras y Candi, «Sant Jordi y lo simbólic drac», Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 22-207 (abril, 1912), pàg. 117-123.
«Rebelió de noblesa catalana contra Jaume I en 1259», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 6-47 (juliol a setembre, 1912), pàg. 502-540.
- Adhesions d’altres cavallers a la rebelió del Comte d’Urgell – Esclata la guerra entre Jaume I y los nobles rebelats (22? janer 1260) – Reclamació de Tagamanent al Vescomte de Cardona – Les conferencies de Cervera (4-19 febrer 1260) – Treva pactada entre los guerrejants (15? febrer 1260) – Incident a Butçenit y Exafava (janer-febrer 1260) – Segueix la hostilitat d’alguns cavallers contra lo Rey (abril 1260) – Pau signada a Barcelona entre lo Rey y Alvaro de Cabrera (10 maig 1260) – Comença a encarrilarse la causa dels dos matrimonis del Comte d’Urgell (maig 1261) – Lo Vescomte de Cardona en plena pau ab lo Rey (1261-1262) – Lo Vescomte de Cardona antich aliat del Rey de Castella – Sentencia del Bisbe de Barcelona y d’Oliver de Termens, finalisant les diferencies entre los nobles rebelats en 1259 y Jaume I (6 febrer 1263) – Solució de la controversia entre la ciutat de Barcelona y Guillem de Cervelló (4 agost 1263) – Nou perill de rompre la pau lo Vescomte de Cardona y Jaume I (janer 1264) – Apèndix de documents.
- L’apèndix consta de la transcripció de 63 documents.
Enllaç
Citació
- Francesch Carreras y Candi, «Rebelió de noblesa catalana contra Jaume I en 1259», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 6-47 (juliol a setembre, 1912), pàg. 502-540.
«La casa forta de la Espinçella en les Guilleries», L’Estiuada (Sant Hilari Sacalm), 5-58 (1912-VIII-30), pàg. 2-3.
- «Tractemne de la Espinçella puix encara que no está aprop de S. Hilari, ni se sol visitar en les excursions usuals d’aquesta Vila, es un dels llochs extremers de les Guilleries y tal vegada lo més interessant dels seus monuments mitjaevals...».
Enllaç
Citació
- Francesch Carreras y Candi, «La casa forta de la Espinçella en les Guilleries», L’Estiuada (Sant Hilari Sacalm), 5-58 (1912-VIII-30), pàg. 2-3.
«Rebelió de noblesa catalana contra Jaume I en 1259 (Acabament)», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 6-48 (octubre a desembre, 1912), pàg. 502-540.
- Necessitat d’estudiar aquests fets – La casa de Cabrera s’introdueix al Comtat d’Urgell (1231-1235) – Alvaro de Cabrera comte d’Urgell y ses dugues mullers (1243-1256) – Jaume I ocupà les “postats” de Balaguer, Agramunt, Oliana y Linyola (juliol 1259) – La guerra del Vescomte de Cardona ab Jaume I en 1252 – Lo vescomte Ramón de Cardona, gran acreedor de Jaume I (1254-1259) – La conspiració de Castelló de Farfanya (novembre 1259) – Deseximent del Vescomte Ramon de Cardona (6 novembre 1259) – Alvaro de Cabrera, Comte d’Urgell, y sos feudataris, desexintse de Jaume I (26 novembre) – Resposta de Jaume I als confabulats a Castelló de Farfanya (1 desembre 1259) – Caràcter del mohiment iniciat a Castelló de Farfanya.
- Prové del número 7-49 (gener a març, 1913) i segueix en els números 7-53 (gener a març, 1914) i 7-56 (octubre a desembre.
Enllaç
Citació
- Francesch Carreras y Candi, «Rebelió de noblesa catalana contra Jaume I en 1259», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 6-47 (juliol a setembre, 1912), pàg. 361-374.
«Excursió a la “Domus” de la Espinçella, a Viladrau», Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 22-214 (novembre, 1912), pàg. 324-330.
Enllaç
Citació
- Francesch Carreras y Candi, «Excursió a la “Domus” de la Espinçella, a Viladrau», Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, 22-214 (novembre, 1912), pàg. 324-330.